Llocs Interessants

La Rambla

És una de les avingudes més emblemàtiques de la ciutat.

Fins a principis del segle XVIII, al costat del torrent passava un camí vorejat per convents i muralles. Va ser l'any 1704 quan es van començar a aixecar cases a l'espai ocupat per les muralles (als voltants de la Boqueria) i es van plantar arbres. La part de les muralles costat de les drassanes es va enderrocar l'any 1775; pocs anys després, es va urbanitzar el carrer i aquest tros de les Rambles va quedar convertit en passeig.

 

Aquesta via singular-des del començament, a la part més alta, al costat de la plaça de Catalunya, fins al final, al peu del monument a Colom-rep cinc noms que la caracteritzen: en primer lloc, la anomenada Rambla de Canaletes, nom que se li dóna per la Font de Canaletes, localitzada en aquest punt des d'antany. Segons la dita popular, qui beu d'aquesta font sempre torna a Barcelona. El tram que segueix és l'anomenada Rambla dels Estudis, nom que li ve donat per un edifici construït a mitjans del segle XV: l'Estudi General o Universitat, que va suprimir Felip V, després, l'edifici es va convertir en caserna, el qual també es va enderrocar l'any 1843. Si continues baixant cap al mar, trobaràs la Rambla de les Flors (també anomenada de Sant Josep perquè era on estava l'antic convent de Sant Josep), i l'únic lloc de la ciutat on es venien flors al segle XIX; avui en dia és un passeig únic en el seu gènere. El tram següent és l'anomenada rambla del Centre, que també es coneix com rambla dels Caputxins, per l'antic convent de frares caputxins que hi havia en aquesta zona. Finalment, arribaràs a l'últim tram, la rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent dels agustins descalços.

La Catedral de Barcelona

Origen

L'origen més remot de la catedral de Barcelona correspon a una basílica de tres naus que al-Mansur va destruir l'any 925. Les restes d'aquesta basílica es poden veure al Museu d'Història de la Ciutat. Cap al 1046 es va començar la construcció d'una nova seu per iniciativa del bisbe Guislabert. D'aquesta, no es tenen moltes referències: se suposa que ocupava part de l'edifici gòtic, però es conserven alguns dels elements romànics.

La basílica actual

Es va començar a construir l'any 1298 durant el bisbat de Bernat Pelegrí i el govern del rei Jaume II, anomenat el Just. Aquell any, la capella de santa Llúcia, d'estil romànic tardà, ja existia. La construcció va ser lenta i gradual: la cripta de Santa Eulàlia i el cor són de finals del segle XIV, el claustre, del segle XV, el rerecor i l'orgue, del segle XVI, i la façana va quedar inacabada fins a principis del segle XX . Van ser els arquitectes Josep Oriol Mestres i August Font i Carreras els qui van acabar les obres, inspirant-se en un dibuix de principis del segle XV de l'arquitecte francès Mestre Carlí; així, doncs, no és d'estil gòtic català, sinó nòrdic. Aquesta façana té 70 metres d'altura i està coronada amb una imatge de Santa Helena, de l'escultor Eduard Alentorn.

Al claustre hi ha un sortidor on el dia de Corpus es fa ballar un ou-tradició barcelonina de l'ou com balla-, i també hi ha un estany amb tretze oques blanques, sempre tretze, són els anys que tenia santa Eulàlia, segons diu la tradició o la llegenda, quan la van martiritzar.

Sagrada Família

No trobareu una església igual al món! El Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'obra més coneguda d'Antoni Gaudí, 1temple, de moment, inacabat i que es va construint amb donacions individuals i d'institucions públiques.

Al Museu de la Sagrada Família trobaràs tot el projecte, amb plànols i maquetes de l'obra de Gaudí. Una de les curiositats és veure com quedarà un cop s'hagi acabat. En els últims anys els treballs han avançat a bon ritme i aviat es veurà culminat el gran somni de Gaudí, que va deixar inacabat en morir el 10 de juny de 1926 en ser atropellat per un tramvia a la cruïlla dels carrers de Bailèn i de la Gran Via Gaudí va aixecar en vida la Façana de la Passió i també va deixar esbossos de la resta de la construcció.

En els últims anys, s'ha acabat la Façana de la Passió amb la incorporació de les escultures de Josep Maria Subirachs i s'ha treballat en la construcció de les naus i del creuer, dels quals formen part el pati de columnes, els cors i els finestrals superiors que els il · luminen.

Casa Milà-La Pedrera

No trobareu una altra casa igual al món! L'edifici civil més emblemàtic del modernisme va ser criticat en el moment de la seva construcció, però actualment és un dels edificis més admirats de la ciutat.

A la Casa Milà, també anomenada La Pedrera, podreu contemplar de molt a prop el disseny d'interiorisme d'Antoni Gaudí. Tot l'edifici és una joia que imita les formes de la natura: façanes, finestres, portes, escales, parets i estances amb els seus originals mobles, un món de somni.

Casa Batlló

La Casa Batlló és una de les cases més visitades de Barcelona per mèrits propis, un edifici molt original en forma, color i decoració. El que havia de ser la reforma de la façana de la casa particular dels senyors Batlló va acabar sent la més poètica i sensitiva de les obres de Gaudí. Al projecte, hi va afegir les golfes dobles, l'escala i la decoració interior. El resultat va ser un somriure arquitectònic associat per sempre a Barcelona ..



Trobareu tota la informació per preparar la visita al web de la Casa Batlló. Aquesta casa està edificada en l'anomenada illa de la Discòrdia, on els arquitectes més reconeguts van voler deixar empremta amb el seu estil personal.

Parc Güell

No trobaràs un parc igual al món! Aquest prodigi d'arquitectura enmig de la natura creat per Antoni Gaudí va ser un encàrrec del comte de Güell perquè projectés una elegant urbanització amb residències unifamiliars. Ara és un parc públic, patrimoni de la ciutat, una altra de les meravelles que alberga Barcelona. No t'ho perdis, serà sorprenent.

Quan el visitis, entra per la gran escalinata presidida per un drac decorat amb la tècnica del trencadís (mosaic amb trossos de ceràmica, típic de l'estètica modernista) i que és una de les imatges més representatives de Barcelona. El parc-que originàriament es deia Park Güell-està organitzat al voltant d'una gran plaça central delimitada per un banc ondulat recobert de trencadís . Sota la plaça hi ha una sala amb 86 columnes dòriques com si fos un gran bosc, camins i viaductes sobre columnes amb formes inclinades, en definitiva, arquitectura i natura s'uneixen en l'obra de Gaudí.

Palau de la Música Catalana

Aquest teatre és una de les joies arquitectòniques modernistes més interessants, de visita imprescindible quan estiguis a Barcelona.

El Palau de la Música Catalana va ser declarat Patrimoni de la Humanitatper la Unesco l'any 1997. És obra del gran arquitecte català Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).

Aquest espai modernista va celebrar el primer centenari l'any 2008, restaurat, ampliat i lluent com el dia en què es va inaugurar, però amb més sales renovades i ampliades per a concerts i instal · lacions.

No trobaràs una decoració igual a la de la sala històrica del Palau, que t'enamorarà per la seva exquisidesa , de fet, els artistes que canten en aquest escenari queden meravellats. Si optes per una visita guiada a aquest auditori, gaudiràs especialment de tots els detalls decoratius.

L'interior de l'edifici és el testimoni més important de l'estil modernista, ja que hi ha gran quantitat de formes realitzades amb materials policroms (mosaics de ceràmica i vidres de colors). La temàtica floral i les figures amb el cos de mosaic i el bust en relleu són obra d'Eusebi Arnau. A l'esquerra de l'escenari hi ha un brancal de pedra esculpida per Pau Gargallo, que és l'evocació de la cançó catalana personificada en les figures de Josep Anselm Clavé i les noies de Les flors de maig. D'altra banda, el brancal de la dreta evoca la música internacional, amb el bust de Beethoven i una evocació de l'òpera La cavalcada de les valquíries.

El Palau de la Música es va crear perquè fos l'habitació i la sala de concerts de l'Orfeó Català, una gran coral que el mestre Lluís Millet havia fundat alguns anys abans i que ha estat de gran importància en la revaloració de la música popular catalana.

Visites al Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana organitza cada dia visites guiades a la sala de concerts modernista i, segons la disponibilitat, a la Sala Lluís Millet ia la Sala de Música de Cambra. Les places són limitades: 55 persones per visita. Les entrades es posen a la venda a partir d'una setmana abans del dia de la visita. Es recomana adquirir-les amb antelació. No es fan reserves. Horaris: hi ha visites guiades tots els dies de 10.00 a 15.30 hores, a l'estiu, de 10.00 a 18.00 hores. Per a més informació, posa't en contacte amb el Palau. Direcció: Palau de la Música, 4-6, cantonada amb el carrer de Sant Pere Més Alt

Santa Maria del Mar

El document més antic trobat fins ara que fa referència a l'església de Santa Maria del Mar data del 998. Però el temple actual, obra de Berenguer de Montagut, no es va començar fins l'any 1329, i la construcció va durar més de mig segle. En 1428, va caure un rosetó com a conseqüència del terratrèmol que va sacsejar Barcelona; seguida es va fer un altre, al gust de l'època, gòtic flamíger, que es va acabar l'any 1460. Sembla que el motiu que va donar peu a aixecar el temple va ser la conquesta de Sardenya, amb la qual es completava l'hegemonia catalana sobre el Mediterrani, que havia començat cent anys abans amb la conquesta de Mallorca, i que va arribar a l'expansió total amb la entrada de Sicília i Grècia als dominis de la Casa de Barcelona. Santa Maria havia de ser el temple de la gent treballadora del barri de la Ribera, ja que el de la classe dirigent i benestant era la catedral.

 

Pel que fa a la part exterior, és l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada. En la seva façana es veuen les característiques del gòtic català, les quals són diferents a les del gòtic europeu. En el gòtic català dominen les línies horitzontals i predominen els espais plens sobre els buits, terrats sense teulades i la preferència per les grans superfícies nues. Els contraforts són massissos, sense arcbotants, al contrari del que s'observa a les catedrals gòtiques europees, i les torres sónoctogonals i acabades amb terrats.

L'interior de l'església és d'una bellesa extraordinària i té unes condicions acústiques que fan d'aquest edifici religiós un espai idoni per a concerts, en el qual, en diverses ocasions, s'ha pogut escoltar jazz, a més de concerts de música clàssica i oriental.

El Barri Gòtic

Aquest itinerari es basa en una organització geogràfica, per facilitar el seu recorregut.

Hem delimitat un espai (la ciutat romana) i l'hem dividit en llocs més petits, per tal d'organitzar amb coherència la gran densitat d'edificis i monuments de gran valor artístic, llegat de la nostra història.

Aquest nucli de la ciutat ha sofert molts canvis al llarg del temps. Per aquesta raó, podem trobar una escultura del 1995 al costat d'un edifici del segle X.

Hi ha edificis que han sofert diverses remodelacions i, per tant, presenten elements importants o característics de diferents èpoques. En aquests casos, el color que utilitzem per indicar un edifici determinat, és el corresponent a les etapes de les quals és més representatiu, per exemple: la Catedral s'indica amb el color blau, representatiu del gòtic, i amb el color verd, representatiu dels segles XIX-XX.

 

 MUSEUS

Barcelona és una ciutat d'interessants museus, suplements essencials per descobrir els secrets culturals i artístics millor guardats de la ciutat i que es poden afegir al recorregut dels passejos turístics per Barcelona.

Alguns dels museus barcelonins són únics al món: especialitzats en diverses temàtiques i per a tots els gustos, alguns reconeguts internacionalment, altres amb un encant especial la visita és molt recomanable, i també n'hi ha especials i dinàmics, on pots passar una estona divertida si vas amb nens. Hi ha museus per a tot tipus de públic.

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Es considera el museu amb la millor col · lecció del món d'art romànic, i més compta amb una bona col.lecció d'art gòtic, renaixentista i barroc. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) recull també el llegat Cambó i la Col · lecció Thyssen-Bornemisza de Barcelona, ​​a més d'obres d'art modernes, fotografia i numismàtica. Es tracta d'una impressionant col · lecció artística que es conserva al Palau Nacional de Montjuïc, un edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929. És un museu imprescindible en la vostra estada a Barcelona.

Museu Picasso de Barcelona

És el centre de referència per conèixer els anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Aquest museu, que va obrir al públic l'any 1963, té un fons de més detres mil vuit-centes peces. Gaudiràs de l'obra de l'universal pintor malagueny gràcies a una esplèndida col · lecció que s'ha anat estenent per diversos palaus medievals de la deliciosa carrer de Montcada, al barri de la Ribera. És una visita imprescindible per gaudir de les magnífiques instal · lacions del museu i del barri.

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

En un edifici modern que va dissenyar Richard Meier, l' esclat de l'art contemporani plena de vida i cultura tot el barri del Raval. El museu és un espai que no et pots perdre, ja que tots els seus components són interessants: la magnífica col · lecció artística, l'impressionant edifici blanc en contrast amb els voltants, i els ingredients paisatgístics i humans impregnats de l'esperit multicultural del Raval. Quan visiteu el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) visita, també, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​que està molt a prop.

VeriSign Secured, McAfee Secure, W3C CSS compliant
GuestCentric - Hotel website & booking technology
Hotel Boutique HostalGrau Calle Ramelleres, 27, Barcelona08001 SpainT. +34 933018135